El rei dels ocells explica que d’ocells n’hi ha de tota mena. Alguns canten molt bé, d’altres tenen unes plomes molt virolades, n’hi ha que no poden volar, n’hi ha que són bons constructors de nius, n’hi ha de nocturns, rapinyaires, grans, menuts, etc.
Un dia, els ocells decideixen que de la mateixa manera que hi ha un rei dels animals terrestres, un rei dels animals marins i un rei dels arbres, cal trobar un rei dels ocells.
De totes les solucions que es proposen, finalment decideixen que serà rei aquell que voli més alt, aquell que arribi més amunt en una cursa.
Molts s’hi apunten i comencen a enlairar-se. De mica en mica es van quedant els pardals, les gavines, els cignes, fins que allà dalt majestuosa l’àguila plana orgullosa d’haver arribat més amunt que cap altre ocell. En aquell moment, un ocell menudet que s’ha amagat entre les plomes de l’àguila fa un saltiró i arriba encara una mica més amunt.
L’ocellet, gràcies al seu enginy, és nomenat rei dels ocells i el bategen com a Reietó.
Aquesta és una adaptació d’un conte molt conegut arreu, especialment al Regne Unit. A Catalunya va ser recopilat per Mossèn Cinto Verdaguer i per Esteve Casaponce. En algunes versions, l’àliga és coronada reina i l’ocellet és nomenat “el rei petit” per la seva astúcia.
El reietó (o cargolet) és un ocell petitó que saltironeja pel sotabosc i sovint el confonen amb un rosegador. Canta melodies boniques i variades i fa nius falsos per enganyar els predadors, per això té fama de llest.
Helen Ward es val d’aquest conte per introduir més de cent aus, amb surprenants detalls. Aquest any a la Fira del Conte podrem estirar fil per randa d'aquesta història de la veu d'Olga Mallofré.